Las normas de Vicente
Circula entre mis papeles una cuartilla plastificada que tiene por título “Las normas de Vicente”. Se trata de 12 sencillas normas de convivencia elaboradas por mi padre hace… Bueno, no tengo ni idea, creo que él tampoco, pero me parece que por lo menos tienen 15 años, si no alguno más.
Las normas son las siguientes:
- Si lo abres, ciérralo.
- Si lo enciendes, apágalo.
- Si descorres el cerrojo, vuelve a correrlo.
- Si lo quiebras, repáralo.
- Si no puedes arreglarlo, llama a quien pueda.
- Si te lo prestan, devuélvelo.
- Si lo usas, cuídalo.
- Si lo ensucias, límpialo.
- Si lo mueves, vuélvelo a su lugar.
- Si pertenece a otro y deseas usarlo, pide permiso.
- Si no sabes manejarlo, no lo toques.
- Si no te incumbe, no te metas.
Está claro que se podrían mejorar, pero creo que lo interesante es quedarse con la idea general que representan: respeta lo que te rodea y a quien te rodea.
Como diría aquél, así me lo prendí yo 
Joan Vicent dijo
16 de noviembre de 2008 a las 10:58 am
Va a ser que te més raó que un sant !!
gamoia dijo
17 de noviembre de 2008 a las 1:08 am
Aisss! amb les dues últimes tinc problemes, jo.
Si no toco, com aprenc? I si veig un error, o no m’agrada, o m’agrada i no ho dic, com m’implico?
Hauré de consultar al Sr. Vicente.
Eqhes dijo
17 de noviembre de 2008 a las 1:42 am
@gamoia, ja dic que són millorables
. Considerem que el meu pare treballa i ha treballat amb eines i productes perillosos.
A la penúltima, pot no ser tan estricta com sembla. Des del meu punt de vista fa referència a que potser és millor consultar a algú que en sap o aprendre com funciona això que has de tocar, abans de posar-hi les mans a sobre. Per exemple, si s’ha de soldar un reforçament a una canonada, si no ho fa un expert pot ser que la canonada acabi foradada o més dèbil de com ho estava, cosa que podria agreujar un possible accident per deteriorament.
A la última, entenc que es deu referir a aquella gent que es posa al mig de temes que ni tan sols entén. Ara mateix no em ve cap exemple al cap, però segur que t’has trobat amb gent que opina d’un tema personal o professional quan ni tan sols sap perquè s’ha produït aquella situació de la que opina tan alegrement. En alguns casos, però, que no t’incumbeixi, no vol dir que no puguis mostrar interès pel tema, però no t’has de barrejar amb aquell assumpte a menys que tinguis clar que ho pots fer.
Clar que això és la meva interpretació de les normes tenint en compte que més o menys conec a qui les ha redactat, tot i que no tenen per què voler dir això. De tota manera, tu queda’t amb la meva frase-resum, que es de manual i segur que l’he encertada ;P.
Daniel Gil dijo
20 de noviembre de 2008 a las 2:20 pm
I sobretot destil·len una sensació positiva: si, d’acord, fes-ho… però després cal fer això altre. Tot el contrari de les normes actuals, en què predomina el NO, la prohibició.