Benvolgut Gustave, o com vulguis dir-te,

Passa pàgina, si us plau! Encara no veus que et fas mal? He estat franca amb tu en tantes ocasions com he considerat necessari. T’he repetit el mateix de formes diferents per si de cas era jo qui no s’explicava i no tu qui no m’entenia. L’últim cop vaig ser especialment dura perquè és clar que aquesta obsessió que tens amb mi no et deixa entendre el que et dic amb bones paraules. No pretenia ferir-te de cap manera, disculpa’m si així va ser. Només volia trencar d’alguna manera aquesta màgia que et manté lligat a mi. Em sap greu haver-te tractat malament si no ha servit de res. Faré un darrer esforç per intentar explicar-me i si en aquesta ocasió tampoc m’entens pregaré per tu, doncs poc més puc fer per ajudar-te.

Tu mateix exposes que «l’amor només fa mal si no en reps o no en reps prou». No veus que això mateix és el que tracto d’explicar-te des del principi? No veus que prens mal cada cop que m’obligues a recordar-te que jo a tu no t’estimo? T’has obsessionat tant amb mi que no només no deixes que ningú altre t’estimi, sinó que demostres haver deixat d’estimar-te a tu mateix entrant en aquest joc sàdic de repetir la mateixa tortura fins a l’extenuació. Una tortura que no servirà mai de res, perquè el meu cor pertany a una altra persona i en cas que no fos així, el teu aspecte i forma de ser no m’atrauen i no m’atrauran per més que insisteixis recordant-me el teu amor per mi. Que potser t’enamoraries del meu marit si ell insistís en dir-te que t’estima? Oi que no? Tu mateix m’has confessat haver rebutjat altres dones perquè no et resultaven prou atractives a diferents nivells, per què no acceptes que jo pugui sentir el mateix?

No t’enganyis més, si us plau. No et faig prescindir de la virtut d’estimar-me imposant-te silenci i distància. Pots estimar-me tant com vulguis, però has d’aprendre a fer-ho sense deixar d’estimar-te a tu mateix. Vull que entenguis també que t’aprecio, malgrat que estimi a una altra persona, i que és per això que m’esforço en fer-te veure que has de tancar aquest capítol de la teva vida. Que m’estimis no em fa mal en absolut. El que m’entristeix profundament és veure com et tortures, que no comprenguis el que et dic. Cada cop que em dius que m’estimes veig una nova lesió al teu cor i cada cop que et recordo que no és possible una història en comú entre nosaltres sento com si posés el dit a la ferida. És per això que espero que entenguis que aquest serà definitivament l’últim cop que parlaré amb tu sobre aquest assumpte. No et retiraré la paraula, pots comptar amb mi pel que vulguis, però has de ser conscient de que cada cop que tornaràs a recargolar-te sobre aquest tema tornarem a patir tots dos, ara, però, sota el paraigua d’un silenci aclaparador, si més no, per part meva.

Donat que aquesta serà l’última vegada que parli amb tu sobre el que sentim l’un per l’altre, deixa que no m’acomiadi, sinó que torni a començar: passa pàgina Gustave, o com et vulguis dir, si us plau.
—
Valérie Colette

 

– La carta de Gustave –
– Eqhes DaBit –
– 6, Mayo, 2014 –
– Sant Carles de la Ràpita (España) –