És
un
noi
que
veu
a
gent
com
viu
de
nou
tot
temps
que
és
vell.
Seu
a
prop
dels
seus,
que
sap
qui
són
i
com
són.
Poc
riu
i
menys
hi
diu,
doncs
no
en
sap
prou
de
fer
de
viu.

Poc
temps
de
joc
en
mans
dels
vells.
El
noi
ho
sap
i,
mut,
amb
el
cap
cot
es
perd.
Li
plou
als
ulls.
La
sort
ja
no
és
amb
ells.
Mai
més.
Res
més
a
fer.
Són
vius
que
el
temps
ha
mort.

 

– Eqhes DaBit –
– 28, setembre, 2014 –
– Sant Carles de la Ràpita (Espanya) –