Tinc una capsa toveta. Tancadeta. Tinc una capseta màgica amb la que jugo a pensar. Jugo a somiar. Tinc el súper-poder de guardar en ella tot el que vulgui sense haver-la d’obrir. És una capsa forta d’on res pot sortir sense el meu permís. Una capseta alegre des que hi guardo en ella els somriures que em vas regalant. Somriures de cotó i de rosella. Gestos d’ara i d’abans. Me’ls vaig remirant. De tant en tant me’ls ensenyo per anar tirant. Me’ls vaig dibuixant i somric jo també mentre segueixo avançant. Els meus petits des de fora acompanyen als grans en un bals amb que em sento volar. És una col·lecció feliç de somriures de debò; cap és fals. N’hi ha uns quants de dolços i uns quants de salats. N’hi ha de robats. I tan gran és la capsa que no es veu la fi. Així, amb somriures sense fronteres l’anem omplint. I tant és que t’estimo com que això em fa feliç.

– Eqhes DaBit –
– 5, Abril, 2015 –
– Sant Carles de la Ràpita (España) –