Ella, petita i delicada, amagava les seves pors sota el llençol blanc estampat de minúsculs cors de colors que cobria el llitet sobre el que intentava dormir. El seu pare li acaronava el cap amb tendresa assegut al seu costat.

— Demà sortirà el Sol? —va preguntar innocent la nena mentre es descobria una mica la cara.

— El Sol sortirà sempre que tu vulguis —va contestar el pare sense vacil·lar.

— Vull que surti sempre! —va exclamar convençuda la menuda.

Després va fer una pausa per pensar i va comentar tot seguit amb la seva rialleta de creativa satisfeta:

— Saps què, papa? Crec que ell i la Lluna haurien de deixar de seguir-se l’un a l’altre. S’haurien d’aturar, trobar-se i besar-se apassionadament com feu tu i la mama de tant en tant.

— Ja ho fan això —va aclarir el pare—. Es besen en la distància quan creuen les seves mirades al capvespre. I s’abracen amb força tot el dia encara que sembli que no es toquen. És aquesta força la que fa que no caiguin del cel. Amb tanta energia s’estimen que ell sempre queda amb ganes d’aixecar-se d’hora cada matí per escalfar la Lluna mentre ella descansa. I ella tant se l’estima a ell, que surt fins tard de nit només per il·luminar els somnis del seu amant.

— Però si tot ho fan en la distància, vols dir que s’estimen de debò? —va dubtar la xiqueta fent un petit gest de tristor.

— Per estimar no cal tocar. Estimar és apreciar la bellesa en totes les seves formes. Tenir un ànima bella que empenyi a actuar amb amor és l’essencial. I ells ho fan tot amb amor, per això sé que s’estimen també entre ells.

— Ah… Així… —va repetir una de les seves pauses breus per pensar— Tu, que em tractes tan bé, m’estimes, veritat?

— És clar que sí! No ho dubtis mai!

— Doncs jo també t’estimaré sempre —va dir mentre badallava intensament—. Fins i tot si ens trobem lluny l’un de l’altre, t’abraçaré fort com… —i se li van tancar els ulls alhora que s’apagava la seva aguda veueta sota el llençol.

El pare va fer un somriure de satisfacció, es va aixecar, va apagar els llums i va tornejar la porta amb suavitat per evitar que la nena es despertés.

 

– A Núria I., perquè va inspirar la història fent pública la frase «el Sol sortirà sempre que tu vulguis». –
– Eqhes DaBit –
– 4, Juliol, 2015 –
– Sant Carles de la Ràpita (Espanya) –