— Li hauries de dir…
— No.
— No en tens tantes ganes?
— Sí, però…
— Li agradarà saber-ho.
— Li és igual.
— A tothom ens agrada que tinguin ganes de veure’ns.
— Bé saps que és més que això. No em puc fer pesat.
— Saluda-la i au. Et perdonarà.
— No sé…
— Fes-me cas.
— Si poguéssim quedar ja m’ho hagués dit.
— Volta molt, no ho ha degut pensar.
— Més motiu per no insistir, deu estar esgotada.
— Ningú es cansa saludant.
— I potser ja està en pijama…
— I despentinada, i sense maquillar. Però ja l’has vist així, no? Et fa por o què?
— No, això no… Al contrari… Però és que… I si s’enfada?
— Li demanes disculpes.
— Les coses no es fan així…
— Deixa que parli jo. Ser el teu subconscient és molt avorrit, sabré com tractar-la, he he he.
— Sí, home! Tu no tens vergonya!
— A tu te’n sobra!
— No. Sóc prudent. Per això mano jo aquí.
— Sí, clar. Tu manes… I mentre manaves ens he portat a casa seva.
— Què fas!?
— Només cal que truquis per que us trobeu un moment.
— Que no! Que cada cosa té el seu temps i si no pot ser, no pot ser…
— Demà seràs tu qui no podrà quedar. I entre setmana us costa quadrar un dia…
— Ja… Però…
— Ep! Ja t’apanyaràs! No li diguis res! Au, tornem a casa i no molestis!
— D’acord… Va… Truco… Només per saludar-la, eh!

 

– Eqhes DaBit –
– 25, Octubre, 2015 –
– Amposta (España) –