Atent a un cel de cotó fluix
acabada fa un instant
la becaineta.
Em mira riallera la companya
ben atenta a l’entrecuix
mentre em diu amb to picant:
“T’inspira ma roba estesa?”.
“No em llencis la canya,
amiga, davant de la xiqueta,
que no fa de bon pescador
parlar del peix de roca
davant de la roba estesa.”
Mig sorda, pobra, ens mira la Marieta
amb cara de pensador
i amb ullets de nena bona
diu: “No veig la canya estesa.”

 

– A Eva M., perquè m’inspira la seva roba estesa. Concretament la de la foto que encapçala el text, que és de la seva autoria (cal fer clic a sobre per veure la imatge completa). –
– Eqhes DaBit –
– 9, Novembre, 2016 –
– Sant Carles de la Ràpita (España) –
– Foto: Roba estesa, d’Eva Mascarell –

 

– Versión audiovisual por CREA, con la colaboración especial de Eva Mascarell, Nuria España y Abril Miró. –