Suscríbete

Archivo | Català

POEsia

POEsia es un proyecto de vídeo-arte de CREA formado a partir de poemas dedicados a la figura del escritor estadounidense Edgar Poe y vídeos de múltiples autores obtenidos de YouTube y Vimeo principalmente. Un día descubrí por casualidad el poema “La tumba de Edgar Allan Poe” de Stéphane Mallarmé y le propuse a Xavier montar […]

Hivern

"Tardor silenciosa", d'Eva Mascarell

Tanco els ulls a poc a poc. Noto la carícia d’un incipient hivern a les parpelles. Fa Sol, així que allà on s’hi hauria d’amagar una reposada foscor hi veig casi el mateix que rere les apoètiques cataractes que s’interposen darrerament amb tenacitat entre el món real i jo. Un immens núvol blanc envaeix l’horitzó. […]

Roba estesa

"Roba estesa", d'Eva Mascarell

Atent a un cel de cotó fluix acabada fa un instant la becaineta. Em mira riallera la companya ben atenta a l’entrecuix mentre em diu amb to picant: “T’inspira ma roba estesa?”. “No em llencis la canya, amiga, davant de la xiqueta, que no fa de bon pescador parlar del peix de roca davant de […]

Bonica

"Bonica maror", d'Eva Mascarell

Ets bonica com l’arena daurada al Sol i la mar dansant-te a la cintura. Com l’olor de Romer a la muntanya i l’aire fresc quan despentina. Ets com una llàgrima sincera. Ets l’ara a un somni de Primavera. Ets com la dolçor del sucre en un pastís a mitges. Com el riure d’un infant, tan […]

Saludar-la

— Li hauries de dir… — No. — No en tens tantes ganes? — Sí, però… — Li agradarà saber-ho. — Li és igual. — A tothom ens agrada que tinguin ganes de veure’ns. — Bé saps que és més que això. No em puc fer pesat. — Saluda-la i au. Et perdonarà. — No […]

Amor després del capvespre

Ella, petita i delicada, amagava les seves pors sota el llençol blanc estampat de minúsculs cors de colors que cobria el llitet sobre el que intentava dormir. El seu pare li acaronava el cap amb tendresa assegut al seu costat. — Demà sortirà el Sol? —va preguntar innocent la nena mentre es descobria una mica […]

Màscara neutra

Eren tres quarts de sis de la tarda. No hi havia gaire gent al metro. Al meu vagó un parell de noies adolescents dempeus al costat d’una porta. Reien mentre assenyalaven amb el nas les pantalles dels seus respectius telèfons mòbils. Un home gran se les mirava assegut com si intentés desxifrar què lis podria […]

A través dels meus ulls

—Diuen que escrius sobre mi. —No saben què diuen… —Així doncs, menteixen? —No exactament. —No t’entenc! —Intento escriure sobre tu, però no em surt. —Què vols dir? —Doncs que tot el que escric mai serveix per descriure’t com cal. M’esforço, però allò que m’imagino quan em llegeixo no té res a veure amb els records […]